dilluns, 5 de novembre de 2012


L’amor se’n va del món; ja no s’hi estima,
no són germans los hòmens com ahir.
Mes ¡ay! quan la virtut muda de clima,
la ditxa terrenal la sol seguir.

S’estronca’l riu si ho fa la fontinyola;
la font de tota amor es la de Deu;
si en nostre pit l’amor de Deu s’escola
tots los amors s’estronquen en sa veu.

diumenge, 4 de novembre de 2012


La vieillesse qui flétrit le corps, rajeunit l’âme.
(LACORDAIRE.)

La tendror de tos quinze anys
riu avall se n’es anada,
cap a la mar de la mort
hont tota la vida naufraga.
¿Quí t’esmaxella’l dentat?
¿Quí ha desflorida ta galta?
¿Los brins d’or de totn cabell
quí te’ls torna en brins de plata?
¿Quí’t comença d’encetar
sinó la mort ab sa dalla?

Mes, si ton cor volander
al bon Jesús dona entrada,
l’hermosura del teu còs
reflorirà en la teva ànima,
y la teva ànima en Deu,
flor del cel que sempre esclata.


(La vellesa que aflebleix el cos, rejoveneix l'ànima)

dissabte, 3 de novembre de 2012


Si’m donàsseu la penyora
que vull per ma darrera hora
quan vinga la nit,
oh Jesús-Eucaristía,
jo m’adormiría
sobre’l vostre pit.

Y en lo cancell de la Gloria,
de la mort cantant victoria
l’amor infinit,
oh Jesús-Eucaristía,
jo’m desvetllaría
sobre vostre pit.

divendres, 2 de novembre de 2012


DIADA DELS MORTS

Omnibus una quies.

Fill de la terra dura,
net del no-rès,
baxo a la sepultura
pels anys empès.

Mes trobo la baxada
més que feliç,
quan penso qu’es l’entrada
del Paradís.



(Un mateix descans per a tothom)

dijous, 1 de novembre de 2012

NOVEMBRE


FESTA DE TOTS LOS SANTS

Ni aspicit, non aspicitur.

Jesús, vos feu com lo sol
quan surt al cim de la serra;
les flors que broden lo cel
les feu sortir a la terra.


(Si no el mires, no et mirarà)

dimecres, 31 d’octubre de 2012


Es rosari esgranadiç
lo d’aquesta vida humana;
mes Deu, si en sa mà s’esgrana,
ab fil d’or del paradís
ses perles de nou engrana.

dimarts, 30 d’octubre de 2012


Amor non amatur.
(STA. MAGD. DE PAZZIS.)

L’amor de l’home es una trista gota,
l’amor de Deu es una immensa mar
d’ahont tota amor brota.
Mes ¡ay dolor! l’humanitat idiota
dexa l’amor de Deu l’immensa mar
per lo del món que es una trista gota!



(L'Amor no és estimat)

dilluns, 29 d’octubre de 2012


Non semper imbres.

Deu de penes y dolors
ha texida
nostra vida.
Qu’a la font de ses dolçors
cal pujarhi
pel Calvari.

Lo meu cor anyoradiç
quan hi vola
s’aconsola;
puix tota es al paradís
l’alegría
que somnía.



(No pot ploure sempre)

diumenge, 28 d’octubre de 2012


Quan Vos no’n sou donador,
oh Amor de l’ànima mia,
que curta es tota alegria!
y que llarch es tot dolor!

dissabte, 27 d’octubre de 2012


SUAVIA THURA DEO

¡Quí pogués fer una gran voladuria
de tots los cors que aletegen! Ses veus
quí les unís en flayrosa canturia,
garba de càntichs de cada endreçuria,
com encenser, per posàrvosla als peus!



(Encens suau a Déu)

divendres, 26 d’octubre de 2012


Christo confixus sum cruci.

No’m quexo pas de la Creu,
de la Creu que m’heu donada;
Senyor, no me la llevèu,
mes ajudàume a portarla.


(Sóc clavat a la creu amb Crist)

dijous, 25 d’octubre de 2012


POST COMMUNIO

Amara in dulcia vertam.

Suara, a tall de poncella
s’esbadellava’l meu pit,
oh Abella del tabernacle,
convidàntvoshi a venir.
Ara ja’l tens a qui estimes;
tórnat a cloure, oh mon pit,
l’abella es dintre la rosa,
no la’n dexes pas sortir.


(Canviaré les amargors per dolçor)

dimecres, 24 d’octubre de 2012


Procul sole pereo.

Mon front cap a la terra se decanta,
Sol de l’amor etern;
¡una ullada de llum per exa planta
que arriba ja a l’hivern!

Y veuré, ab aqueix sol de primavera
que fa rejovenir,
lo torrent de mos anys tornar enrera
cap al breçol llunyà d’hont vaig sorgir.



(Lluny del sol, moro)

dimarts, 23 d’octubre de 2012


TARDOR

Passà ma joventut; sobre ma testa
no escampa ja l’hivern flor de ginesta,
sinó flor d’ametller.
Ma vida terrenal és a la posta,
l’eterna primavera se m’acosta;
¿Quan hi entraré, oh Abril, en ton verger?

dilluns, 22 d’octubre de 2012


Incolatus meus prolongatus est.
(PSALM. 119.)

He vist uns ulls hermosos qu’m somreyen
dalt, a través del cortinatge blau,
y -Esíma més, estima més, -me deyen,-
ja hi pujaràs un dia a mon palau.-
D’ençà qu’axím parlaren les estrelles,
de dia y nit jo miro’l fixament,
y no veig may obrirsen les portelles,
y ací en la pols me fonch d’anyorament.



(La meva estada s'ha perllongat)

diumenge, 21 d’octubre de 2012


L’AMICH

- Oh rius que’n baxau, ¿al cim de la serra,
desfent lo camí, quan hi tornarèu?


 
L’AMAT

- Quan, prenent lo vol, remunte a son Deu
l’home capficat al llim de la terra.

dissabte, 20 d’octubre de 2012


De coelo respexit Dominus
(PSALM. 32.)

Dalt de la volta blava
he vist parpellejar dos vius estels;
he cregut qu’era Deu que m’aguytava
des de l’explèndit mirador dels cels.

Enamorat d’aquell mirar dolcíssim,
jo de genolls en terra so caygut;
no sé si aquexos ulls són de l’Altíssim,
però m’han somrigut.



(El Senyor mira des del cel)

divendres, 19 d’octubre de 2012


Grata requies columbae


De la bell a fontana de la vida
jo les sé prou les veus;
mes ¡ay! si tinch de cérvol la ferida,
no’n tinch los àgils peus.

Prou les sé de la roca les clivelles
hont viure y reposar;
colom del cel, dónam tes ales belles,
y hi volaré a niar.




(El descans és agradable al colom)

dijous, 18 d’octubre de 2012


DEL VENERABLE RAMON LULL

Tot pensant ab qui es ma gloria
he perdut l’enteniment;
de tant tenirlo present,
he perduda la memoria;
restam sols la voluntat
per amar més a l’Amat.

dimecres, 17 d’octubre de 2012


SEMBRANT

Incrementum dat Deus.
(ST. PAU.)

Un dia del meu pare en la vessana
a solch i a exàm sembrava’l sègol d’or;
aprés, seguint la musa catalana,
també sembrí, però sembrí en lo cor.
Bon ermità, que des d’eix cap de serra
aguaytes ací baix com un estel,
de les llevors que jo sembrí en la terra
ne veus grillar algunes en lo cel?


(Déu és qui fa crèixer)

dimarts, 16 d’octubre de 2012


En mí por ti me moría
y por ti resucitaba,
que la memoria de ti
daba vida y la quitaba.
(ST. JOAN DE LA CREU)

Jo estimo y so estimat,
per una eternitat
refilaré exa troba.
Jesús, que’l cor me roba,
robar me dexa’l seu,
y’l paradís es meu.

Jo estimo y so estimat,
jo so emparadisat
en exa terra ingrata;
la dolça amor que’m mata
la vida’m torna a dar,
per ser amat y amar.

dilluns, 15 d’octubre de 2012


SANTA TERESA DE JESÚS

Dono tuo accendimur ... et escendimus.
(ST. AGUSTÍ.)

La vostra ploma, oh Teresa,
una ploma es de cap d’ala;
no les tenen pas aixís
la garsa reial ni l’àliga.
¿Vos la daría un Aucell
dels que’l cel vos enviava?



(Per un do teu ens encenguérem... i hem pujat a les altures)

diumenge, 14 d’octubre de 2012


LA MATERNITAT DE NOSTRA SENYORA

Flores mei fructus.
(ECLES. 24.-23.)

En lo jardí de l’Esglesia
verdeja un arbre ufanós,
del fruyt de vida que porta
ne viuríen tots los cors.

Veniu a descarregarmen,”
apar que diu generós,
de la corona que’m pesa
enriqueríaus a tots.”

D’aqueixa fruyta donàumen,
oh Mare del Redemptor,
que vostre fill es la fruyta
y l’arbre fruyter sou Vos.


(Les meves flors fructifiquen)

dissabte, 13 d’octubre de 2012


¡Senyor, Vos m’heu enganyat!

Me prometíeu cadenes
y’m donau la llibertat;
me parlaveu sols de penes,
y’m donau ja les estrenes
de vostra felicitat.

¡Senyor, Vos m’heu enganyat!

divendres, 12 d’octubre de 2012


Oh amor! Oh amor! quam ardenter amas
et quam parum amaris!
(STA. MAGD. DE PAZZIS.)

L’efecte ab que Deu nos ama
es un incendi d’amor
que vol ab braços de flama
abraçar lo nostre cor;
la terra abraçar voldría,
y ella que’s va congelant,
s’allunya de nit y dia
d’Aquell que’l estima tant!


(Oh amor! Oh amor! quant ardentment estimes i que poc t'estimen)

dijous, 11 d’octubre de 2012


Praebe, fili mi, cor tuum mihi.
(PROV. 23.-26.)

Cada dia’l bon Jesús
truca a ta porta;
obrintli de bat a bat,
sa veu escólta:
- La caseta del teu cor
es petitona;
si vols allotjarmhi a mi;
l’ompliràs tota;
si hi allotges a algú més,
me’n treus a fòra.-



(Dóna'm, fill meu, el teu cor)

Quan jo era xich, ma creu era petita;
quan m’he fet gran, me la donau major;
de camp que creix més gran es la cullita:
crésca la creu, mes crésca vostra amor.

dimecres, 10 d’octubre de 2012

  
Domine, pignus amoris.

De penyores prou ne tinch
de l’amor gran que us devora,
mes jo vull altra penyora,
lo Penyoner jo pretinch.

Siàu Vos la llum que’ns mostre
ab quína amor nos voleu,
jo us donaré lo cor meu
y Vos me darèu lo vostre.

Cambiàu mon fanch en or,
y’m dirà l’Angel que’m mira:
-Avuy has fet bona fira,
firetayre de l’amor.


(Senyor, sou una penyora d'amor)

dilluns, 8 d’octubre de 2012


POSTCOMUNIÓ DEL DIA DEL ROSER

Si venies, invenies.

Per robar sa dolça mel
l’abella volta la rosa;
jo vostra mel generosa
vos robí, oh Rosa del cel,
puix lo vostre Emmanuel
ja en mon pit dorm y reposa.


(Si véns, el trobaràs)

diumenge, 7 d’octubre de 2012


LO ROSER DE TOT LO MÓN

La Verge seya un dia
vora, voreta’l mar,
les ones a ses plantes
no’s cansen de jugar,
juguen a darli perles,
qui més li’n podrà dar,
perles que diuen totes:
¡vullàunos aplegar!
Começa de cullirne,
cullirne y enfilar,
com més Ella n’enfila
més vénenla a arruxar.

Passava Magdalena,
li’n varen agradar:
-Donàumen unes xiques
per fermen un collar.
-Vos ne daré una altra hora,
si les sabeu guanyar.
De perles y de roses
del cèlich roserar,
ne vull ferne un rosari
que’l món ha de lligar.-

dissabte, 6 d’octubre de 2012


E punge, e piace.

Del roseret de l’amor
cada espina es una rosa;
me l’envía l’Aymador
esperantme a la seva ombra.


(I punxa, i agrada)

divendres, 5 d’octubre de 2012


Da... terram ut accipias coelum.
(ST. PERE CHRYSÒLECH.)

La terra desde’l cel blau,
còm se dèu veure petita!
Angelets que hi davallau,
sa pols y cendra tiràu
als ulls d’aquell que hi habita,
dihentli: Per eix terròs
que’l riu del temps arrocega,
no perdes l’etern repòs
del palau esplendorós
hont lo cor ses ales plega.


(Deixa les coses de la terra per agafar les del cel)

dijous, 4 d’octubre de 2012


Solo Dios basta.
(STA. TERESA.)

He perdut tot quant tenía,
mes trobí a mon Estimat,
y ja tinch lo que volía
per tota l’eternitat.

dimecres, 3 d’octubre de 2012


LA PERLA

Nihil, Domine, praeter te ipsum.
(ST. THOMÀS.)

Quan veu l’aurora que brilla
surt a obrirse la conquilla,
ses llàgrimes per copsar;
de quiscuna’n fa una perla,
que a l’argenter, per haverla,
faría gaviejar.

Vos sou l’aurora divina,
y ma ànima es la petxina
que de rosada’s rubleix;
de perles prou me n’heu dades,
de les de vostres mirades;
¡jo us voldría a Vos mateix!


(Res, senyor, fora de tu mateix)

dimarts, 2 d’octubre de 2012


LO SANT ÀNGEL CUSTODI

Viae ejus, viae pulchrae.
(PROV.)

Un angelet he vist
al cim d’una capella,
ab una creu d’argent
que en la blavor fa estela.

Lo primer raig de sol
que allà d’allà punteja,
besa ses ales d’or,
ses ales d’or exteses.

¿Bon Àngel, vas ò vens?
¿Ton vol ahont s’endreça?
¿Puges a ton atzur?
¿Baxes a nostra arena?

Si baxes d’allí dalt,
si no una hermosa estrella,
bàxam un bri de llum,
que mon camí fosqueja!

Si puges cap al cel,
no’m dexes sol en terra,
oh! déxamhi volar
damunt tes ales belles.

 

(Els meus camins, camins bonics)

dilluns, 1 d’octubre de 2012

OCTUBRE

A reveure, adeu siàu.
(AGUILÓ.)

La tardor de la vida se m’atança,
mes ¡ay! les flors no’m dexaràn cap fruyt,
sols me dexen lo fruyt de l’esperança
de quan la vida riu avall s’ha enduyt.

De quant dexo en lo món rès se me’n dona,
mon somni renadiu vola més alt;
ma lira, mos amichcs i ma corona,
adeu, jo a tots vos trobaré alli dalt.

diumenge, 30 de setembre de 2012


SITIO

Vingue l’amic a beure en la font
on lo qui no ama s’enamora.
(R. LULL.)

Quan a la copa sagrada
puch veure, cada matí,
com en sa font regalada,
la sanch de l’Anyell diví;

de mos llavis a mes venes
al sentirla traspuar,
tinch la set de les arenes,
ample llavi de la mar.

dissabte, 29 de setembre de 2012


SANT MIQUEL ARCÀNGEL

Defende nos in praelio.

Coratge, amich! Mes l’hòrrida galerna
que avuy se desinferna,
¿quí la podrà aturar?
¿sents aprop les zumzades udolar?
Per girar lo torrent que tot ho esborra
¿què som jo y tu? Som dos granets de sorra;
mes Deu ab grans de sorra atura’l mar.

Sant Sebastià, Agost de 1891.


(Defensa'ns en la lluita)