(AGUILÓ.)
La tardor de la vida se m’atança,
mes ¡ay! les flors no’m dexaràn cap fruyt,
sols me dexen lo fruyt de l’esperança
de quan la vida riu avall s’ha enduyt.
De quant dexo en lo món rès se me’n dona,
mon somni renadiu vola més alt;
ma lira, mos amichcs i ma corona,
adeu, jo a tots vos trobaré alli dalt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada