LO ROSER DE TOT LO MÓN

La Verge seya un dia

vora, voreta’l mar,

les ones a ses plantes

no’s cansen de jugar,

juguen a darli perles,

qui més li’n podrà dar,

perles que diuen totes:

¡vullàunos aplegar!

Começa de cullirne,

cullirne y enfilar,

com més Ella n’enfila

més vénenla a arruxar.

Passava Magdalena,

li’n varen agradar:

-Donàumen unes xiques

per fermen un collar.

-Vos ne daré una altra hora,

si les sabeu guanyar.

De perles y de roses

del cèlich roserar,

ne vull ferne un rosari

que’l món ha de lligar.-