diumenge, 7 d’octubre de 2012


LO ROSER DE TOT LO MÓN

La Verge seya un dia
vora, voreta’l mar,
les ones a ses plantes
no’s cansen de jugar,
juguen a darli perles,
qui més li’n podrà dar,
perles que diuen totes:
¡vullàunos aplegar!
Começa de cullirne,
cullirne y enfilar,
com més Ella n’enfila
més vénenla a arruxar.

Passava Magdalena,
li’n varen agradar:
-Donàumen unes xiques
per fermen un collar.
-Vos ne daré una altra hora,
si les sabeu guanyar.
De perles y de roses
del cèlich roserar,
ne vull ferne un rosari
que’l món ha de lligar.-