Grata requies columbae

De la bell a fontana de la vida

jo les sé prou les veus;

mes ¡ay! si tinch de cérvol la ferida,

no’n tinch los àgils peus.

Prou les sé de la roca les clivelles

hont viure y reposar;

colom del cel, dónam tes ales belles,

y hi volaré a niar.

(El descans és agradable al colom)