divendres, 19 d’octubre de 2012


Grata requies columbae


De la bell a fontana de la vida
jo les sé prou les veus;
mes ¡ay! si tinch de cérvol la ferida,
no’n tinch los àgils peus.

Prou les sé de la roca les clivelles
hont viure y reposar;
colom del cel, dónam tes ales belles,
y hi volaré a niar.




(El descans és agradable al colom)