LA PERLA

Nihil, Domine, praeter te ipsum.

(ST. THOMÀS.)

Quan veu l’aurora que brilla

surt a obrirse la conquilla,

ses llàgrimes per copsar;

de quiscuna’n fa una perla,

que a l’argenter, per haverla,

faría gaviejar.

Vos sou l’aurora divina,

y ma ànima es la petxina

que de rosada’s rubleix;

de perles prou me n’heu dades,

de les de vostres mirades;

¡jo us voldría a Vos mateix!

(Res, senyor, fora de tu mateix)