dimecres, 3 d’octubre de 2012


LA PERLA

Nihil, Domine, praeter te ipsum.
(ST. THOMÀS.)

Quan veu l’aurora que brilla
surt a obrirse la conquilla,
ses llàgrimes per copsar;
de quiscuna’n fa una perla,
que a l’argenter, per haverla,
faría gaviejar.

Vos sou l’aurora divina,
y ma ànima es la petxina
que de rosada’s rubleix;
de perles prou me n’heu dades,
de les de vostres mirades;
¡jo us voldría a Vos mateix!


(Res, senyor, fora de tu mateix)