Incolatus meus prolongatus est.

(PSALM. 119.)

He vist uns ulls hermosos qu’m somreyen

dalt, a través del cortinatge blau,

y -Esíma més, estima més, -me deyen,-

ja hi pujaràs un dia a mon palau.-

D’ençà qu’axím parlaren les estrelles,

de dia y nit jo miro’l fixament,

y no veig may obrirsen les portelles,

y ací en la pols me fonch d’anyorament.

(La meva estada s'ha perllongat)