dilluns, 22 d’octubre de 2012


Incolatus meus prolongatus est.
(PSALM. 119.)

He vist uns ulls hermosos qu’m somreyen
dalt, a través del cortinatge blau,
y -Esíma més, estima més, -me deyen,-
ja hi pujaràs un dia a mon palau.-
D’ençà qu’axím parlaren les estrelles,
de dia y nit jo miro’l fixament,
y no veig may obrirsen les portelles,
y ací en la pols me fonch d’anyorament.



(La meva estada s'ha perllongat)