dilluns, 29 d’octubre de 2012


Non semper imbres.

Deu de penes y dolors
ha texida
nostra vida.
Qu’a la font de ses dolçors
cal pujarhi
pel Calvari.

Lo meu cor anyoradiç
quan hi vola
s’aconsola;
puix tota es al paradís
l’alegría
que somnía.



(No pot ploure sempre)