diumenge, 4 de novembre de 2012


La vieillesse qui flétrit le corps, rajeunit l’âme.
(LACORDAIRE.)

La tendror de tos quinze anys
riu avall se n’es anada,
cap a la mar de la mort
hont tota la vida naufraga.
¿Quí t’esmaxella’l dentat?
¿Quí ha desflorida ta galta?
¿Los brins d’or de totn cabell
quí te’ls torna en brins de plata?
¿Quí’t comença d’encetar
sinó la mort ab sa dalla?

Mes, si ton cor volander
al bon Jesús dona entrada,
l’hermosura del teu còs
reflorirà en la teva ànima,
y la teva ànima en Deu,
flor del cel que sempre esclata.


(La vellesa que aflebleix el cos, rejoveneix l'ànima)