PARTINT

Mon Cor a Catalunya més s’aferra
quan la tinch ¡ay de mi! d’abandonar;
m’agraden les zumzades de la mar,
però, mos ulls se giren cap a terra.

Me mira somrihent més alt estel
en l’espinós viatge de la vida;
be m’agrada ma terra benehida,
mes ay! mos ulls se giren cap al cel.