Dominus flevit.

A la perduda ovella
seguint lo bon pastor:
-Jo moriré per ella,-
deya plorant d’amor.
Estimació insensata
ton cor emmetzinat:
Jerusalem ingrata,
com m’has abandonat!

Com sos polls la gallina
volguí covarte un jorn
sota ma ala divina,
dels elegits sojorn.
Ta ingratitut m’abat,
ta crueltat me mata:
Jerusalem ingrata,
com m’has abandonat!


(El Senyor va plorar)