Non alio sidere.
En lo breçol de ma vida
quína estrella m’hi sortí!
la estrella de l’esperança,
de la fè y l’amor diví.
Mentre’m somriu amorosa
una cosa li vull dir:
Quaranta anys hà que’t seguexo,
sempre m’has tret a camí,
síes ma estrella del vespre,
oh ma estrella del matí.
(No vull altra estrella)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada