dimecres, 15 d’agost de 2012

LA CORONACIÓ DE MARÍA

Lo Criador del cel y de la terra
los demanà un present de nuviatge,
per sa Mare santíssima, lo dia
de sa pujada al trono de la Gloria.

-Jo seré son tapí, -digué la lluna.-
Respongué’l sol: -Jo de mos raigs finíssims,
en lo teler dels dies y les hores,
ab serrells d’or li texiré una túnica.-
Digué la Via Làctea: -Una faxa
jo tinch; si us plau, l’hi donaré per cíngul.-
Lo firmament: -Jo per mantell li dono
lo més blau y més rich de mos domassos.-
-Mes perles vèuse aquí, -diu la mar fonda, -
si sembrarlo voleu de llentiqüeles.
-Nosaltres, coronades de celistia,-
responen les estrelles, -texirèmli
a son front lluminós una corona.-
Les vèrgens afegiren: -Les poncelles
voldríem ser d’aquesta Rosa mística.-
Los profetes de l’arpa y del psalteri:
- Oh! si’ns volgués per trobadors! -exclamen.
Lo rossinyol: -Oh, si’m volgués per músich!
-Jo li vull fer de ceptre, -diu lo lliri.
-Jo, .diu l’aurora, -li faré de trono.-
L’Arcàngel diu: -Jo li faré de patge.-

Mudes callen les veus de la natura,
y, sobre’l cel dels Querubins flamígers,
en lo Sancta sanctorum de l’Empiri,
dexas sentir més divinal col·lotge:
Lo Fill digué: -Jo la pendré per Mare.-
Lo Pare Etern: -Jo la pendré per Filla.-
Y diu l’Esperit Sant: -Jo, per Esposa.-
Li dona aprés la Trinitat augusta
per dot lo cel y per escreix la terra.