dijous, 9 d’agost de 2012

Nobis cithara pectus.

Amagadiça entre’ls pins,
còm cantes, pobra cigala!
mes ¿què’n resta de tos cants
quan arriba l’hivernada?

Cigala, jo so com tu,
jo canto’l sol que m’escalfa,
mes de tornar a cantar
als dos resta l’esperança.

Hi tornarèm quan lo sol
desgele les nostres ales,
tu a l’ombra d’aquexos pins,
jo en los soleys de la Patria.


(El nostre cor és com una cítara)