dijous, 26 de juliol del 2012

Vox dilecti mei.

Les estrelletes que’ls ulls clouen
ressol me sembles de sa llum;
los lliris d’aygua que’ls desclouen,
me fan present del seu perfum.

M’hi fa pensar l’alba que’s lleva
quan ja la crida’l rossinyol.
Ay! per una ànima que es seva,
quan Deu hi surt, hi surt lo sol.

Me fa retrets de sa veu dolça
la fontinyola del joncar.
Oh font, rellisca entre la molsa;
oh aucell, redóbla en l’alzinar.
...............................................
Sento sa veu en la boscuria!
oh font, atúra ta remor;
aucells, paràu vostra canturia,
dexàu parlar al meu Amor!



(Veu del meu estimat)