SANT VICENS DE PAUL

CANT DE L’ORFE

Pare nostre que estau en lo cel,

quan en terra mon pare’s moría,

vaig girarme a l’altar de María,

com se gira la barca a l’estel.

¿Donchs ahont aniríen mos passos?

¿Cap ahont volaría’l meu cor?

Vos vaig veure, oh Jesús, en sos braços,

y axí us deyen ma veu y mon plor:

Pare nostre que estau en lo cel,

des que pares no tinch en la terra,

lo meu braç axí al vostre s’aferra

com l’abella a la bresca de mel.

Des d’avuy ja tindré qui m’ampare,

ja no trobo lo viure tan trist,

ja en Vos tinch, oh María, una mare,

y de pare’m farà Jesucrist.