dijous, 19 de juliol de 2012

SANT VICENS DE PAUL

CANT DE L’ORFE

Pare nostre que estau en lo cel,
quan en terra mon pare’s moría,
vaig girarme a l’altar de María,
com se gira la barca a l’estel.

¿Donchs ahont aniríen mos passos?
¿Cap ahont volaría’l meu cor?
Vos vaig veure, oh Jesús, en sos braços,
y axí us deyen ma veu y mon plor:

Pare nostre que estau en lo cel,
des que pares no tinch en la terra,
lo meu braç axí al vostre s’aferra
com l’abella a la bresca de mel.

Des d’avuy ja tindré qui m’ampare,
ja no trobo lo viure tan trist,
ja en Vos tinch, oh María, una mare,
y de pare’m farà Jesucrist.