dissabte, 28 de juliol de 2012

LOS DOS NIUS

(POESIA VASCA D’ARZAC DEDICADA AL TRADUCTOR)

Era a l’entrada de fosch,
jo caminava un dia,
tot era dolça pau
com dins l’ànima mia.
Vora’l camí una creu
sos braços extenía;
quan arribí allà a prop
murmuri dolç sentía,
murmuri y remoreig
y dolça melodía.
Los braços de la creu
una eura los vestía,
y en l’eura mal penjat
un nieró hi havia.
Ah! si jo fos aucell
ab ells jo cantaría,
qu’en braços de la creu
també mon cor hi nia.