SANTA ANGELA DE FOLIGNO
Un dia jo plorava avergonyida
davant de Jesucrist cucificat;
passaven a ma viata enterbolida
los dies de ma vida,
y no’n passava ¡ay! un sens pecat.
Era una horrible lepra ma llureya,
de cap a peus rajava d’infecció;
dintre mon còs la pobra ànima jeya,
de la fortot que feya
s’engendrava a l’entorn la corrupció.
De un a un mos membres acusava,
y en tots, confosa, m’acusava a mi;
des de la porta de l’infern mirava
del cel la porta blava,
quan de colp trasportada m’hi trobí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada