diumenge, 8 de juliol del 2012

FLORS A MARÍA

Vespere floret jasminus.

A l’ombra d’un gessamí,
mirava un matí
l’estel de l’albada;
cada flor era un estel,
y’l vert cobrecel
era una estrellada.

Jo mirava més joyós
la del cel blavós,
per entre les branques,
com cercant al Jardiner
que tan alt verger
sembrà de flors blanques.

Un aucell que’s desvetllà
les flors espolsà
damunt de ma testa,
y jo deya al gessamí
que’m posava a mi
son vestit de festa:

Si jo fos lo ram florit
que guarneix la nit
ab sa pedrería,
faría ploure mes flors,
com tu, a voliors,
al front de María.


(A la nit floreix el gessamí)