dimecres, 6 de juny de 2012

Fecisti nos, Domine, ad te, et inquietum
est cor nostrum donec requiescat in te.
(ST. AGUSTÍ.)

Lo meu cor en sa volada,
com una agulla imantada,
volava d’ací y d’allà;
vos vegé una matinada
y en vostre amor reposà.
L’abella cerca la rosa;
cerca la basa’l carreu;
la llum de l’alba, l’alosa;
lo cor de l’home reposa
sols en lo cor de son Deu.


(Ens has fet, Senyor, per a tu, i el nostre cor està inquiet fins que no reposi en tu)