Fecisti nos, Domine, ad te, et inquietum
est cor nostrum donec requiescat in te.(ST. AGUSTÍ.)

Lo meu cor en sa volada,
com una agulla imantada,
volava d’ací y d’allà;
vos vegé una matinada
y en vostre amor reposà.
L’abella cerca la rosa;
cerca la basa’l carreu;
la llum de l’alba, l’alosa;
lo cor de l’home reposa
sols en lo cor de son Deu.


(Ens has fet, Senyor, per a tu, i el nostre cor està inquiet fins que no reposi en tu)