Sequens me sedisti lassus,
tantus labor non sit cassus.

 Tot plorant lo bon Jesús
segueix los passos de l’ànima,
per masíes i ciutats,
d’encontrada en encontrada.
Va trucant de cor en cor,
com pobret de casa en casa,
si pochs lo dexen entrar,
més pochs li donen posada.
Quan los dius que’s mor de set,
li donen fel i vinagre,
y ¡quins sospirs de tristor!
y ¡quins plors fa d’anyorança!
Les espines del camí
esquexen sa vesta blanca
que va perden a borralls
com l’anyell sa fina llana.
Esquexats estan sos peus,
les seves mans esquexades,
y ¡ay! esquexat lo seu Cor,
aqueix Cor que tant nos ayma.


(Per rescatar-me et vas cansar. Fes que aquest esforç no sigui en va)