ALES

His ad ethera.

 Jo alçava la maneta a les estrelles,
quan era xich com un esqueix d’hisop;
atènyer somniava les més belles,
¡les veya tan aprop!

Ara so vell, mes de tan altes roses
encara, encara lo desig me puny,
mirarme quan les veig tan amoroses;
mes ay! les veig tan lluny!

¿Del cel hermós per què’m mostrau les gales,
si no’m dexau a sos jardins pujar?
Oh mon Deu, oh mon Deu, dàume unes ales,
ò prenèume les ganes de volar.


(D'aquí al cel)