SANT RAMON NONAT

Florebit in aeternum ante Dominum.

Del cor ignocent y pur
lo lliri blanch ne té enveja:
los habitants de l’atzur
diuen qu’es del jardí llur
ls flor que en terra blanqueja.


(Florirà eternament davant del Senyor)

SANTA ROSA DE LIMA

Commune nomen utrique.

D’Amèrica so la flor,
del Nou Món primera rosa:
jo ho voldría ser d’olor
per qui’m diu: Sies ma esposa,
Rosa meva del meu Cor.


(Un sol només per a dues coses)

Non alio sidere.

En lo breçol de ma vida
quína estrella m’hi sortí!
la estrella de l’esperança,
de la fè y l’amor diví.
Mentre’m somriu amorosa
una cosa li vull dir:
Quaranta anys hà que’t seguexo,
sempre m’has tret a camí,
síes ma estrella del vespre,
oh ma estrella del matí.


(No vull altra estrella)

Fallit imago.

La menta traydora
floreix y no grana,
tan enganyadora
com la gloria humana.


(L'aparença enganya)

Coeli enarrant gloriam Dei.

¿Sabeu per què les estrelles,
aquexes flors y poncelles
que’s posa’l cel en son pit,
sent tan pures y tan belles,
solsament surten de nit?

Perque de nit, quan no riuen
les flors que en la terra escriuen
lo nom de Jesús increat,
ab flors que sempre reviuen
l’home’l veja rubricat.


(Els cels narren la glòria de Déu)

LO PURÍSSIM COR DE MARÍA

Per la set que jo tenia
tan mateix trobí la font;
si voleu saber ahont,
trobíla al Cor de María,
d’hont prou aygua rajaría
per la set de tot lo món.

Quis ascendet in montem Domini?
(PSALM 23.)

Oviro una alta y lluminosa serra,
jo prou voldría al capdamunt pujar;
mes so un aucell sens ales,
si m’alço un dit de terra
ja hi torno a rodolar.
Ayre del cel, onada que’n regales,
ajúdamhi a volar.


(Qui pujarà a la muntanya del Senyor?)