Jesucrist pujà al Calvari,
com Moysès al Sinahí,
uan llei a promulgarhi
que, clau d’or del santuari,
a la terra’l cel obrí.

Humanitat, ressucita:
la lley del Deu de l’amor
no està, com l’israelita,
en taules de pedra escrita,
sinó d’un Deu en lo Cor.

Venite ad me omnes.

Veniuhi tots al cel d’aquesta vida
los que en lo món patiu;
del cor d’un Deu a dintre la ferida
l’Amor hi està catiu.

Jesús, Jesús, si als hòmens jo podía
mostrar aqueix nou món;
si n’hi portà un sol, no envejaría
la gloria de Colon.


(Veniu tots a mi)

Aperi mihi.



¡Si vostre Cor se m’obrís,
se m’obrís per darme entrada!
Oh cancell del paradís
de l’ànima enamorada,
jo en ta porta vull trucar
desde’l matí a la vesprada;
si no m’hi dexen entrar,
moriré a la portalada!


(Obre'm)

Aliis tua plaga medetur.

Oh Jesús, en vostre Cor
rebereu ampla ferida,
per obrir a nostres mals
ampla font de medicina.


(Amb les teves ferides cures els altres)

Schola cordium.

L’escola de l’amor es lo Calvari;
veníu a estudiarhi,
tindrèu per llibre’l Cor de Jesucrist;
sanch seva són les lletres precioses,
mig lletres y mig roses;
cap llibre tan hermós lo món ha vist.


(Escola del cor)

SANT JOAN BAPTISTA

Quan del grà d’or l’espiga es plena

cap a la terra abaxa’l front.

L’home també, mes si s’omplena,

Jesús, de l’or de vostra mena,

es vostra mà qui cull l’espiga,

y en vostre pit, com dolça amiga,

de vostra amor va a fer la sòn.

Si semel introisset in interiore Jesu.
(P. SARIN.)

Oh niu d’amor, oh tàlam de caricies
de mon Espòs diví,
l’humanitat demana al fanch delicies
y’n té la font aquí.

Ah! si sabés a l’ombra de ses ales
que hi fa de bon estar!
Oh, si volgués a les empírees sales
per exa porta entrar!


(Tan de bo que entréssim en la intimitat de Jesús)