Jesús no va sens la creu,
ni tu aniràs sens la teva,
qu’es un bocí de la seva
y a tu’t vol per Cirineu.

Ego sum veritas.

La veritat de l’empiri es baxada
per ser l’estrella del pobre mortal,
¡ay! en la terra no troba posada
y reprenent cap al cel la volada
en mig dels Angels prengué setial.

Puja a la terra la lletja mentida,
totes les arpes li canten llhors;
la llum del dia quedà enterbolida,
y, abandonada la font de la vida,
de mil en mil s’hi moríen los cors.


(Jo sóc la veritat)

Los hòmens que tot ho amen
¿còm vos poden oblidar?
Si es que en Vos amor no troben,
no troben aygua a la mar.

SANTA CLARA DE MONTEFALCO

A Clara de Montefalco
la’n festeja Jesucrist,
des de’ls braços de sa Mare
com un noy ros y bonich.
María sempre amorosa
bestrau al festeig diví:
-Abraça’m, Fill meu, a Clara,
ouix es ta esposa gentil.-
Mentres ella li obre’ls braços,
Ell ab rialla de nin,
com per joguina, s’amaga
sota’l mantell benehit,
que com un núvol de gloria
veu pels ayres esvanir.

Vos faig de l’enamorat,
Jesús, y no us amo gayre.
Trist de mi! so flor sens flayre
pel gran Deu que m’ha criat.

Si fos almenys sens espina,
¡ay! ja que so sense olor,
consol tindría’l meu cor
quan al vostre se reclina.

A SANT JACINTO

Jonquillo entre les floretes,
entre les pedres llaccí,
lo flayrós nom de Jacinto
malaguanyat es per mi.

Oh sant meu, flor de Polonia,
si jo us pogués assolir,
si qui ha nascut argelaga
pogués tornar gessamí,
com Vos, als peus de la Verge
me n’aniría a florir.

LA CORONACIÓ DE MARÍA

Lo Criador del cel y de la terra
los demanà un present de nuviatge,
per sa Mare santíssima, lo dia
de sa pujada al trono de la Gloria.

-Jo seré son tapí, -digué la lluna.-
Respongué’l sol: -Jo de mos raigs finíssims,
en lo teler dels dies y les hores,
ab serrells d’or li texiré una túnica.-
Digué la Via Làctea: -Una faxa
jo tinch; si us plau, l’hi donaré per cíngul.-
Lo firmament: -Jo per mantell li dono
lo més blau y més rich de mos domassos.-
-Mes perles vèuse aquí, -diu la mar fonda, -
si sembrarlo voleu de llentiqüeles.
-Nosaltres, coronades de celistia,-
responen les estrelles, -texirèmli
a son front lluminós una corona.-
Les vèrgens afegiren: -Les poncelles
voldríem ser d’aquesta Rosa mística.-
Los profetes de l’arpa y del psalteri:
- Oh! si’ns volgués per trobadors! -exclamen.
Lo rossinyol: -Oh, si’m volgués per músich!
-Jo li vull fer de ceptre, -diu lo lliri.
-Jo, .diu l’aurora, -li faré de trono.-
L’Arcàngel diu: -Jo li faré de patge.-

Mudes callen les veus de la natura,
y, sobre’l cel dels Querubins flamígers,
en lo Sancta sanctorum de l’Empiri,
dexas sentir més divinal col·lotge:
Lo Fill digué: -Jo la pendré per Mare.-
Lo Pare Etern: -Jo la pendré per Filla.-
Y diu l’Esperit Sant: -Jo, per Esposa.-
Li dona aprés la Trinitat augusta
per dot lo cel y per escreix la terra.