Al vèureus en lo cel, Verge divina,
de Serafins en braços arborada,
hermosa clavellina
de la vall de tenebres trasplantada,
la terra, ja anyorívola, a l’Altíssim
digué: Jo’n so la humil clavellinera;
y’l Criador ab un somrís dolcíssim
hi feu tornar l’hermosa primavera.

LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR

Jam laetus moriar.
(GEN. 46.-30.)

Llavis meus, ab noves faules
al meu Jesús no trahíu,
no li digau mes paraules,
sinó les que amor li diu.

Tancàuvos, orelles mies,
de la terra als fals remor,
ja no vull més alegríes
sentint les del meu Amor.

Tancàuvos, ulls meus, tancàuvos,
ja qu’en la terra l’heu vist,
per sempre més aclucàuvos,
¿no es prou hermós Jesucrist?



(Ara ja puc morir tranquil)

LA VERGE DE LES NEUS

In altis habitat...

 
Que n’és de blanca
la neu novella
dalt d’una branca
del Pirineu!
Més blanca qu’ella
sou Vos poncella,
poncella y rosa,
mare y esposa
de tot un Deu.


(Habita en les altures)

Dominus flevit.

A la perduda ovella
seguint lo bon pastor:
-Jo moriré per ella,-
deya plorant d’amor.
Estimació insensata
ton cor emmetzinat:
Jerusalem ingrata,
com m’has abandonat!

Com sos polls la gallina
volguí covarte un jorn
sota ma ala divina,
dels elegits sojorn.
Ta ingratitut m’abat,
ta crueltat me mata:
Jerusalem ingrata,
com m’has abandonat!


(El Senyor va plorar)

LA TRANSVERBERACIÓ DEL COR DE SANTA TERESA

En esta blanca pàgina ¿quin nom hi escriuría
sinó’l del meu amor,
lo de Jesús y’l vostre dolcíssim, oh María?
Ab fletxa d’or un dia
¡si l’Angel de Teresa me’ls escrigués al cor!

Té lo cel un vestit blau
que cada jorn se rameja:
de dia, de raigs de llum,
de nit, d’esgranall de perles.

AGOST

SANT PERE AD VÍNCULA

En lo filat de l’amor
de malles d’argent y d’or
la meva ànima està presa;
un Caçador m’ha agafat,
y ara’m té pres y lligat
en sa real fortalesa.

¡Ay! de pres també n’és Ell,
del sagrari en lo castell;
mes del seu amor los llaços
són per mi doble grilló,
que’l seu pit es ma presó,
mes cadenes són sos braços.