L’amor se’n va del món; ja no s’hi estima,

no són germans los hòmens com ahir.

Mes ¡ay! quan la virtut muda de clima,

la ditxa terrenal la sol seguir.

S’estronca’l riu si ho fa la fontinyola;

la font de tota amor es la de Deu;

si en nostre pit l’amor de Deu s’escola

tots los amors s’estronquen en sa veu.

La vieillesse qui flétrit le corps, rajeunit l’âme.

(LACORDAIRE.)

La tendror de tos quinze anys

riu avall se n’es anada,

cap a la mar de la mort

hont tota la vida naufraga.

¿Quí t’esmaxella’l dentat?

¿Quí ha desflorida ta galta?

¿Los brins d’or de totn cabell

quí te’ls torna en brins de plata?

¿Quí’t comença d’encetar

sinó la mort ab sa dalla?

Mes, si ton cor volander

al bon Jesús dona entrada,

l’hermosura del teu còs

reflorirà en la teva ànima,

y la teva ànima en Deu,

flor del cel que sempre esclata.

(La vellesa que aflebleix el cos, rejoveneix l'ànima)

Si’m donàsseu la penyora

que vull per ma darrera hora

quan vinga la nit,

oh Jesús-Eucaristía,

jo m’adormiría

sobre’l vostre pit.

Y en lo cancell de la Gloria,

de la mort cantant victoria

l’amor infinit,

oh Jesús-Eucaristía,

jo’m desvetllaría

sobre vostre pit.

DIADA DELS MORTS

Omnibus una quies.

Fill de la terra dura,

net del no-rès,

baxo a la sepultura

pels anys empès.

Mes trobo la baxada

més que feliç,

quan penso qu’es l’entrada

del Paradís.

(Un mateix descans per a tothom)

NOVEMBRE

FESTA DE TOTS LOS SANTS

Ni aspicit, non aspicitur.

Jesús, vos feu com lo sol

quan surt al cim de la serra;

les flors que broden lo cel

les feu sortir a la terra.

(Si no el mires, no et mirarà)

Es rosari esgranadiç

lo d’aquesta vida humana;

mes Deu, si en sa mà s’esgrana,

ab fil d’or del paradís

ses perles de nou engrana.

Amor non amatur.

(STA. MAGD. DE PAZZIS.)

L’amor de l’home es una trista gota,

l’amor de Deu es una immensa mar

d’ahont tota amor brota.

Mes ¡ay dolor! l’humanitat idiota

dexa l’amor de Deu l’immensa mar

per lo del món que es una trista gota!

(L'Amor no és estimat)