dilluns, 5 de novembre de 2012


L’amor se’n va del món; ja no s’hi estima,
no són germans los hòmens com ahir.
Mes ¡ay! quan la virtut muda de clima,
la ditxa terrenal la sol seguir.

S’estronca’l riu si ho fa la fontinyola;
la font de tota amor es la de Deu;
si en nostre pit l’amor de Deu s’escola
tots los amors s’estronquen en sa veu.

1 comentari:

zel ha dit...

Una meravella, un regal pel pensament.