Vultum non lumina celat.
Dum lucem habetis, credite in lucem.

Quan veig encendre en la nit bruna
a cada estrella’l seu gresol,
virginal ròcech de la lluna,
que es d’elles totes cap-de-dol;

quan veig lo sol com una brasa
guspirejar ara a l’istiu,
-Senyor, -exclamo, - en vostra casa
de quines llanties vos serviu!

-¿De quines llanties me servexo?-
ferit del cor me responeu,-
ab llums més altes respendexo,
y encara l’home ¡ingrat! no’m veu!-



(La llum no amaga la cara. Mentre teniu llum creieu en la llum)