dimarts, 18 de setembre de 2012

LA TÓRTORA

Idem cantus, et gemitus.

La tortoreta que plora
es l’Esglesia que s’anyora
privada del seu Espòs;
en sa penosa viudesa
la sola cançó que ha apresa
es un gemech amorós.

Ab sos pollets que be estima
de la creu niua en la cima,
dintre’l sí del seu Amat,
hont entrà per la ferida,
y ab sos fills tindrà acullida
per tota l’eternitat.


(Són molts semblants el cant i el plor)