ALBADA

In matutinis meditabor in te.
(PSALM. 62.)

Cada matí ma pensa a Vos se’n puja,
com la rosada al sol;
fèu que’n davalle en regalada pluja
de gotes de consol.
Al cor desconfiat dàu esperança;
aminoràu a l’orfe l’anyorança;
y a la viudesa’l dol;
als cegos envuiàu la llum del dia,
als tristos l’alegría,
suau refiladissa al rossinyol.


(Al matí, pensaré en Vós)