Ad summa per ima.

¿Per què m’heu fet tan petit,
Vos que sou tan gran, mon Deu?
Perque axís lo no-rès meu
cerque lo vostre infinit.

¡Oh! si us arribo a trobar,
ja que de mi estau gelós,
voldría pèrdrem en Vos
com una gota en la mar.


(Als cims per les fondalades)