dissabte, 26 de maig de 2012

Pro nobis egenus factus est.(ST. PAU.)

La presó del tabernacle
n’es tancada ab rexa d’or:
lligat ab fortes cadenes
allí tinch mon Aymador.
Aqueix matí de bella hora
jo plorava de tristor,
de tristor y d’anyorança,
¡vàlgans la Verge, quin plor!
Té fam y set de que l’aymen,
no troba més que fredor.
Com es presoner y pobre
de menyspreus aplegador,
trau una mà de la rexa,
demana almoyna d’amor;
no tenía rès per darli,
fíuli almoina del meu cor.



(Per nosaltres s'ha fet pobre)

2 comentaris:

Violeta ha dit...

Que pura i sentida, la seva tristesa.
Una abraçada, Miquel.

miquel ha dit...

Una tristesa -una solitud humana- aclaparadora.
Una abraçada, Violeta.