A LA VERGE DE LOURDES

Vos l’ensarmenta un roser de garlanda,
gentil María, la vostra capella,
ab una branca de roser per banda
que vostre angèlich somrís esbadella.

A vostres peus los infants s’agenollen,
vos fan l’aleta verdums y cardines;
d’aygues y boscos murmuris que brollen
semblen versicles d’un cant de matines.

Coloma blanca, dels traus d’exa Roca,
del cel finestra que en terra se bada,
fèune sortir, per tothom qui us invoca,
l’aygua que anyora l’Europa assecada.