diumenge, 6 de maig del 2012

LA ENCARNACIÓ

Dum esset Rex in accubitu suo...
Fasciculus mirrae dilectus meus mihi...


Estant lo Rey en son reclinatori
mon nart dexà sentir sa dolça odor,
que del bell mig del trino consistori,
com dantli seguitori,
de cel en cel va atràurel a mon cor.

Y’l porto en ell com hostia en lo vericle,
y es mon amat per mi
de mirra un bell fascicle,
un rahim de les vinyes d’Engaddí.


(Mentre el rei era en el seu triclini...
El meu estimat és per mi un pomellet de mirra...)