dimarts, 15 de maig de 2012

Et eris quasi hortus irriguus.(Is. 58-II.)

María, font d’aygua pura
que devallau de l’altura,
nostres cors amorosíu.
Sense Vos l’ànima humana
es una terra secana;
mes si vostra amor hi riu,
es un hort de regadiu.


(I seràs com un jardí regat)