dimecres, 16 de maig de 2012

Curremus in odorem
unguentorum tuorum
(CANT. I.)

Oh celestial Poncella,
que ompliu d’aroma los jardins del cel,
voldría ser abella
per durli vostra mel
al rusch del món, sedent de mel novella,
y sempre, sempre amarguejant de fel.


(Correm darrere el teu perfum)