dissabte, 21 d’abril de 2012

Viæ Sion lugent.

S’esborra’l camí misser
que a l’amo y al masover
duya a temples y capelles.
Ay! per qui’l dexa esborrar
també s’esborra’l d’estrelles
que al cel solía guiar.


(Van plorant pels carrers de Jerusalem)

4 comentaris:

Violeta ha dit...

Pere, però avui és dissabte(encara) :).

Quina profunditat de pensaments i sentiments, en Mossèn Cinto... M'impressiona com plasma en els seus poemes el lligam tan fort amb Déu i Jesús, les seves creences tan fortes i aquesta tristesa que destil.len les seves paraules, des de la seva "presó" a la Gleva. M'ha tocat, sobretot, el poema que ens poses el diumenge 15 d'abril: "Jesus, abans que'l mirarvos...".

I si blogger et torna a esborrar tot el que escrius...?

Una abraçada de dissabte.

miquel ha dit...

Violeta, tens premi (ja pensaré què) per ser la primera seguidora oficial!
Si continues llegint ja veuràs com sobretot és acalaparador el desig d'autodestrucció, el menyspreu de la vida física. Ascetisme i misticisme superlatius.

Em sembla que he trobat tots els arxius en "doc", així que no hi ha problema en el meu cas. A més, a caa en tinc tres versions diferents :-)

Una abraçada de matinada de diumenge.

Violeta ha dit...

Visca, doncs! A la fi no serà tan desastrós com explicaves.

Si és que ets molt treballador, tu.

miquel ha dit...

;-)