dissabte, 14 d’abril de 2012

La malaltia que tinch
benehit qui me l’ha dada;
les malalties del còs
són medecines de l’ànima.

2 comentaris:

Montse ha dit...

bon poema, segurament, Miquel, però jo no hi estic pas d'acord. Les malalties del cos són una emprenyamenta, també per l'ànima.

no?

i és que a mi aquesta visió de futur (quan morim trobarem la glòria) no m'acaba de barrufar, que vols que et digui?

com que penso que quan morim no trobarem res, prefereixo que cos i ànima estiguin bons!

miquel ha dit...

Què hi farem, Montse, si no tenim la fe de Verdaguer...?