Cànta, busqueta rossinyolera,
tu que ets parenta del rossinyol,
ara qu’arriba la primavera
cànta y refila de sol a sol.
Si jo sabía tes refilades,
si jo tenía ta dolça veu,
desvetllaría les encontrades
tan adormides ¡ay! per son Deu!
Diría als hòmens: L’alba s’acosta,
miràu qui envia la llum al món.
Diría al vespre: La llum es posta,
miràu aquella que may se pon.
Miràu l’Estrella, la de María,
y al que du als braços Infant diví,
y matí y vespre, de nit y dia,
Gloria in excelsis cantàu ab mi.